Des de fa anys, els alliberats sindicals cobren les guàrdies sense necessitat de fer-les. Això és possible gràcies a una sentència del Tribunal Constitucional que va declarar encertadament que no cobrar les guàrdies quan t’alliberaves anava en contra del dret a la indemnitat de les retribucions dels delegats sindicals quan exerceixen la seva tasca sindical (art. 28.1 CE).
Aquest dret, lògic, s’ha convertit amb el temps en un abús. La sentència determina que aquell qui està en un destí amb guàrdies, les està fent i cobrant; i s’allibera per representar els seus companys/es. No pot, ni ha de, perdre diners per fer-ho.
Amb la conversió dels sindicats en organitzacions empresarials i dels delegats sindicals en agents sotmesos a la disciplina de l’organització i, per tant, a la defensa dels interessos del sindicat per damunt de les necessitats dels treballadors, els destins amb guàrdies que es cobren sense fer-les s’han convertit en un complement econòmic encobert per als alliberats, els quals majoritàriament s’alliberen estant en destins sense servei de guàrdia i, després d’alliberar-se, concursen o fan comissions a serveis de guàrdia.
NOSALTRES/AS ENS VAM COMPROMETRE A COBRAR-LES SI ENS DEIXAVEN FER-LES…PERÒ NO ENS DEIXEN.
SICATP no és un sindicat més. Nosaltres no som com els altres. Vam néixer obligats per l’abandó de CSIF, STAJ, CCOO, UGT, CGT, J&P i la traïció de SPJ-USO.
Som treballadors, no sindicalistes professionals. Som el que sempre hauria d’haver estat un delegat/da sindical. Treballadors que s’organitzen per defensar-se en col·lectiu quan tots els altres els sotmeten a un abús del qual ningú més els defensa.
Portem des del 2018 lluitant organitzats, no volíem ser aquí, però ens van obligar.
Vam aprendre per la via dura que l’única manera d’aconseguir el nostre objectiu era participar del sistema i, des del sistema establert, presumir per aconseguir l’estabilització del personal temporal abusat. Els/les interins/es de llarga durada, a qui tots utilitzen. Els sindicats de sempre ens fan servir per aconseguir representació a les eleccions i així poder mantenir les seves estructures sobredimensionades de alliberats sindicals; la majoria dels/les afiliats/des a aquests sindicats continuen sent, inexplicablement, els interins. L’administració; per cobrir amb mà d’obra esclava i precària les necessitats estructurals que és incapaç de cobrir de manera estable, per la mala gestió dels responsables polítics dels quals no saben què s’està gestionant, ni com haurien de fer-ho.
Alliberar-nos mai va estar en els nostres plans; sempre vam pensar que l’alliberament complet t’allunya del col·lectiu i et fa perdre perspectiva. El dia a dia de l’activitat sindical ens va obligar a canviar de parer.
Primer, per protegir-nos de la pressió i l’assetjament laboral a què ens han sotmès els LAJ amb els quals treballàvem. Alguns d’ells convençuts que som els seus empleats i que ells estaven per damunt de la LOLS (Llei Orgànica de Llibertat Sindical).
Segon, perquè la intensitat de la lluita i el compromís que tenim amb l’estabilització del col·lectiu requereixen una dedicació que començava a perjudicar els companys de l’òrgan judicial en el qual estàvem destinats i la tramitació dels procediments que teníem assignats. Les nostres hores no es cobrien amb un reforç, menys encara després de la LO 1/25, sinó que es sobrecarregava els nostres companys/es amb part de la nostra feina.
I així arribem al motiu d’aquesta entrada.
Reflexió que fem moguts per la necessitat d’explicar a la nostra afiliació i a la resta del col·lectiu de les treballadores i els treballadors del nostre àmbit —i, si aquesta entrada transcendeix, de qualsevol àmbit— la situació en la qual ens hem trobat i la decisió que, d’acord amb la filosofia de la nostra organització, hem adoptat.
SICATP té dos alliberats sindicals i diversos delegats amb hores assignades per poder assistir a juntes de personal, comissions de seguretat i higiene i acció sindical. Dels dos alliberats, un està destinat en un centre amb servei de guàrdia des del 22 de setembre, provinent d’un altre destí amb servei de guàrdia. En el destí anterior va ser apartat del servei de guàrdia com a represàlia pels enfrontaments i les pressions exercides pel LAJ director per l’activitat sindical. El vell concepte de tu treballes per a mi i la llibertat sindical me la passo per l’arc del triomf. Conseqüència d’aquestes «pugnes» va ser l’alliberament total del nostre delegat per evitar protocols d’assetjament, més enfrontaments i situacions desagradables. Resultat: des del febrer de 2026 no va fer guàrdies i, per tant, no les va cobrar.
En el nou destí se’ns ha plantejat un dilema ètic i econòmic. Des que es pren possessió es planteja a la direcció del servei comú i als caps del mateix la condició de alliberat sindical i la intenció de fer les guàrdies de manera efectiva per poder cobrar-les. Aquesta va ser i és la nostra posició.
El dilema ètic es planteja quan l’administració es nega a cobrir el lloc de treball del alliberat sindical amb un altre treballador/a de reforç, de comissió de servei o de nomenament interí. La raó: si ve una setmana de cada vuit a fer una guàrdia, el servei està cobert.
L’alternativa: o no fas la guàrdia però la cobres, o si vens una setmana a la guàrdia, el servei es queda coix durant mes i mig fins a la següent guàrdia. La feina que hauries de fer es reparteix entre els qui hi són.
Hem ponderat que el servei en qüestió està sobrecarregat i mancat de personal. Baixes laborals (personal estabilitzat de fora de Catalunya que s’ha donat de baixa després de prendre possessió), places vacants no cobertes (personal estabilitzat que ha obtingut plaça en altres cossos) i personal estabilitzat que ve de fora i encara no s’ha incorporat (permís d’un mes) i que no sabem si s’incorporarà (candidats a baixes sobtades).
Nosaltres venim de treballar als nostres destins, d’apencar colze a colze amb els nostres companys/es. Sabem el que costa tirar endavant una guàrdia. Sabem que cada euro que es guanya per una guàrdia es sua i es saura.
No cobrarem per una guàrdia que no fem.
Un cop més, l’administració no compleix amb la seva obligació, no cobreix les vacants o baixes que es produeixen, i les conseqüències les paguem els treballadors. L’administració estalvia, nosaltres perdem.
Edited: 10.39h
#somjusticiacat
#lluitempelqueesobvi
#seguiremlluitantfinsaveure’tsomriure😀
#niunpasenrerecompanys✊
