Companys/es
Avui, SICATP ha fet arribar la seva resposta formal a tots i cadascun dels diputats i diputades que componen la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya.
Demanem disculpes pel retard en la publicació d’aquesta resposta, però el volum de feina reivindicativa és ingent. El caos generat per la implantació dels Tribunals d’Instància, sumat a la gestió crítica dels cessaments i preses de possessió derivats dels processos d’estabilització, ens obliga a estar a peu de canó defensant cada dret, minut a minut.
Sembla mentida que aquells que seuen a la Mesa de «negociació» no s’hagin fet ressò de la veritat que s’amaga darrere les paraules del Conseller. És evident: quan el Departament agraeix públicament la «complicitat» i l’ajuda» d’aquestes organitzacions, com han de desmentir o rebatre el relat oficial? A SICATP no ens devem a cap agraïment; nosaltres defensem la realitat de la plantilla.
🎥 ESCOLTEU LA «VERSIÓ EDULCORADA» 👉 Veure compareixença oficial al Parlament
Perquè tots els treballadors i treballadores sapigueu de què parlem i pugueu jutjar per vosaltres mateixos, us facilitem l’enllaç a la compareixença oficial de la Direcció del Departament de Justícia del passat 19 de febrer:
⚖️ LA VERSIÓ OFICIAL VS. LA REALITAT: EL NOSTRE CORREU AL PARLAMENT
Davant les intervencions del Conseller, de la Secretària General i de la Secretària d’Administració de Justícia, on es va vendre un èxit inexistent, SICATP manifesta:
1.La realitat de la implementació de la llei d’eficiència i l’acoblament als nous Tribunals d’Instància s’ha convertit en un escenari de desorganització persistent. Des de SICATP observem amb preocupació com el Departament ha traslladat tota la càrrega de la reorganització als Lletrats de l’Administració de Justícia (LAJ), deixant-los sols davant la complexitat d’un canvi de model sense el suport ni els recursos institucionals suficients. Aquesta manca de lideratge del Departament, sumada a la complicitat d’uns sindicats de mesa que han signat un xec en blanc a l’Administració, està generant un ambient de descontrol.
El resultat? Un desgast insostenible per a tota la plantilla: descontentament, constants canvis de repartiment i una sagnia de baixes laborals i expedients per risc psicosocial. El canvi de model està abocat al fracàs si el Departament no assumeix la seva responsabilitat i estableix un control real i uns criteris clars per a la tasca administrativa. No podem permetre que la manca de planificació de la Direcció acabi derivant en tensions organitzatives que paguem els treballadors i treballadores.
2. L’estabilització i el joc de les xifres. S’ha qualificat d’èxit que el 70% dels qui estabilitzen la plaça siguin residents a Catalunya (aneu en compte que no vol dir que el 70% estabilitzem eh!). Siguem clars: un 30% de pèrdua de talent és un fracàs absolut. Significa que 1 de cada 3 places serà ocupada per personal que no coneix el territori o que utilitza Catalunya com a «destí de pas». Estem davant d’una sagnia d’interins amb moltíssims anys d’experiència que no es pot tapar amb estadístiques: la realitat és que han estabilitzat menys d’un 50% dels abusats de Catalunya.
Els números no quadren. Tot i que no difondrem públicament les xifres exactes per prudència, sí que aportarem estimacions a la baixa que, tot i així, resulten demolidores. Les dades amb estimacions reals –excepte errors aritmètics-, que ja hem fet arribar als grups polítics, sorgeixen de creuar informació del propi Departament de Justícia i evidencien una realitat oficialment silenciada.
A data 1 de gener de 2026 la taxa d’interinitat real rondava molt per damunt del 50%. Amb més de 4.500 funcionaris interins i amb prou feines 2.000 places ofertades -moltes ocupades per promoció interna o personal provinent d’altres comunitats-, no es pot solucionar un problema estructural si es minimitza la seva magnitud.
Els/Les que quedem enrere. Saben realment a qui estan deixant enrere? La gran majoria són dones d’entre 40 i 55 anys, amb trajectòries d’entre 10 i 20 anys de servei impecable i vides arrelades que han sostingut el sistema. Vendre com un èxit un procés que deixa milers de dones a Catalunya a l’estacada és, si més no, insultant.
Què ens expliqueu de que hi hagi professionals amb aquesta trajectòria a l’Administració que ara no només ens veiem al carrer, sinó abocats a una inestabilitat i una precarietat absoluta, donada la franja d’edat en què ens trobem? La resposta no és la mala sort, sinó una gestió plena de mancances que voleu vendre com un èxit.
- 🚩 Potser és que no s’han tret les places que realment estaven afectades per l’abús de temporalitat, fent una retallada artificial de l’oferta real.
- 🌍 Potser és que no s’ha tingut en compte que la persona abusada ho era en la comunitat per la qual es presentava, permetent que antiguitats d’altres territoris passessin per sobre de qui porta la vida sencera als jutjats catalans.
- 🎗️ Potser no s’han tingut en compte les particularitats que tenim a Catalunya, menystenint el valor de l’experiència en el nostre dret civil i la nostra llengua.
- 🛡️ Potser no s’ha previst que es poguessin presentar persones que NO són temporals, desvirtuant l’objectiu de la llei i ocupant places destinades a resoldre l’abús.
3. El Departament anuncia un nou model de selecció que s’allunyarà de l’antiguitat per basar-se en «competències» per eliminar els interins de llarga durada. Per a SICATP, la major competència és el servei prestat durant dècades. És d’una incoherència flagrant que ens demanin ser els «mentors» dels qui ens venen a substituir perquè els nous no s’estressin gaire mentre nosaltres anem a l’atur. No volem ser mentors d’un sistema que ens fa fora; volem ser els treballadors que continuen servint a la ciutadania. En parlar de mentoria, l’Administració confessa que som imprescindibles per ensenyar, però totalment prescindibles per treballar.
4. Presumeixen d’una inversió de 13,7 milions d’euros en la reforma judicial, però segueixen sense dotar la partida per a les indemnitzacions per abús de temporalitat. Hi ha diners per a tecnologia, però no voluntat política de pagament d’ofici.
5. No acceptarem que el Departament ens parli de nous objectius de «productivitat» o de foment del català per al 2026 mentre, simultàniament, s’està expulsant precisament el personal que més garanteix l’ús de la llengua i l’assoliment del volum de treball actual als jutjats.
És una contradicció flagrant: es demana més eficiència mentre es prescindeix de nosaltres. L’experiència i l’arrelament no es poden substituir amb titulars de modernització; sense el personal que coneix el territori, el servei a la ciutadania se’n ressentirà inevitablement.
🏛️ CONCLUSIONS: 📢 LA JUSTÍCIA TÉ ROSTRE HUMÀ: NO SOM NÚMEROS A LES VOSTRES ESTADÍSTIQUES
El Conseller i les Secretàries pot/poden seguir fent discursos, però nosaltres seguirem aquí per recordar-li/s que:
Darrere de cada expedient, de cada sentència i de cada taulell, hi ha persones. Persones que portem dècades sostenint un sistema que ara ens vol despatxar com si fóssim mobiliari vell.
Són massa «potser» per parlar d’èxit. Un procés que hauria d’haver estat de reparació s’està traduint en inestabilitat, expulsió de treballadors i treballadores que estem a la franja d’edat entre els 40-55 anys cap a un futur d’interinitat itinerant. No acceptarem que se’ns tracti com a mers ocupants de places, ignorant que som un col·lectiu amb una edat que ens fa especialment vulnerables davant d’aquesta inestabilitat forçada de passar de jutjat en jutjat sense rumb.
L’estabilització no es pot reduir a un mer tràmit administratiu; l’estabilització són les persones, les seves vides i la seva dignitat.
Per a SICATP, la Llei 1/2025 i el nou model d’instància, es una fal·làcia, no són «modernització», sinó un experiment de laboratori que ignora completament la realitat dels jutjats/tribunals. No es pot parlar d’eficiència mentre es desmantella l’estructura que realment funciona, deixant sols a la plantilla davant d’un caos organitzatiu sense precedents.
En aquest sentit, ens fa riure —per no dir una altra cosa— veure com el Conseller es penja medalles per l’acoblament als Tribunals d’Instància, presumint públicament de rebre missatges de WhatsApp de jutges dient-li que «tot és meravellós». Des de SICATP li recordem que la realitat no és un xat privat de felicitacions: la realitat són les taules desbordades i un personal que no sap ni a quina secció pertanyerà demà. Menys missatges de WhatsApp i més baixar a la sorra dels tribunals, perquè el preu d’aquesta «eficiència» de cartó pedra no pot ser una sagnia de baixes per estrès i protocols de risc psicosocial. Una administració que prefereix col·leccionar «likes» de la judicatura mentre tritura la seva pròpia gent i prioritza les estadístiques per sobre de la salut és, senzillament, una administració que ha fracassat.
No permetrem que la «modernització» que ens ven el Conseller es construeixi sobre les cendres del futur de milers de famílies treballadores. Ens volen vendre un avenç tecnològic que, a la pràctica, no és més que un retall de drets laborals sense precedents. Potser per a l’Administració això representa un estalvi econòmic, però que no s’equivoquin: retallar no és modernitzar.
En canvi, vendre com a «modernització» una llei que permet la mobilitat forçosa d’un dia per l’altre vulnerant els drets més bàsics del treballador, que pretén que el treball de quatre persones el facin només dues, o que camufla les cobertures de baixes per no reforçar les plantilles… això és tot el contrari al progrés. És, senzillament, un retrocés vestit de modernitat.
- Modernització seria assolir d’una vegada el «paper zero» a la jurisdicció penal.
- Modernització seria que totes les jurisdiccions poguéssim teletreballar amb mitjans reals i garanties.
- Modernització seria que els sistemes informàtics no caiguin cada dos per tres i que permeti una cerca ràpida de la informació.
- Modernizació sería cuidar el seu motor: el personal. I així podríem seguir amb un llarg etcètera de mancances que s’ignoren.
L’Administració es pot omplir la boca amb paraules com «eficiència», però la realitat és que una administració que tritura el seu capital humà és una administració buida. Però escolteu, que per a ells tot és fantàstic i genial, eh!
Una administració amb una rotació constant, senzillament, no funciona.
✊ LA POSTURA DE SICATP ÉS FERMA
Mantenim l’esperança que els responsables del Departament tinguin en compte les nostres propostes i trobin la via per donar estabilitat a totes aquelles persones que s’han quedat fora després d’anys d’entrega absoluta. Som nosaltres qui treballem, vivim i sostenim la Justícia aquí, a Catalunya. Confiem que no caldrà que us ho recordem cada dia… o potser sí?
- Si la rotació és el problema, el blindatge és la solució: Si el Departament reconeix en seu parlamentària que la Justícia pateix amb tanta rotació, el que ha de fer és blindar i protegir el personal interí.
- Som l’engranatge del sistema: No parlem de simples treballadors temporals; parlem d’una font d’experiència real que manté els tribunals dempeus. Expulsar-nos és llançar a la brossa dècades de capital humà altament format que l’Administració no es pot permetre perdre.
- Una qüestió de decència: Protegir aquest col·lectiu és eficàcia, però sobretot és decència.
QUE QUEDI CLAR: Si el Departament no protegeix als treballadors/es al Servei de l’Administració de Justícia a Catalunya, nosaltres lluitarem fins al final. No permetrem que es menystingui la nostra dignitat.
📢Posar-se de perfil no és la solució; és la traïció definitiva a la plantilla. La passivitat no va amb nosaltres.
La Justícia funciona gràcies a nosaltres, gràcies a👉tu!
Perquè NOSALTRES LLUITEM PEL QUE ÉS OBVI. Per la nostra/vostra dignitat. 💪
LA INACCIÓ NO ÉS UNA OPCIÓ
SICATP seguirà insistint, seguirà lluitant, junts/es des de tots els fronts, amb fermesa, fins que ens escoltin, pels drets de tots els treballadors/es💪.
SEGUIM AVANÇANT↗✊
👉Veure totes les reivindicacions
Edited: 17.25h
#somjusticiacat
#lluitempelqueesobvi
#seguiremlluitantfinsaveure’tsomriure😀
#niunpasenrerecompanys✊
